Pel camí de les imatges,
pel camí de les paraules
una història s’ha obert.
De les arrels coixes
i dels somnis escruixits
per la boira dels nervis que ens aguanten,
mandrarem en els somnis
del sol perdut.
Les esquembres dels eixos binaropals de les veritats que
mai et diré i les cadenes…
… les cadenes de les ombres
del Maig que mai arribarà.
Sona, sona, sona i no el sento.
Sona, sona, sona i no el vull sentir.
Sona, sona, sona i tu el calles.
Sona, sona, sona i mai sabré el que diu.