Je voudrais m’enfuir, mais le miaulement du chat m’arrête. Je regarde autour de la maison et je continue sans voir aucun signe indiquant que je devrais rester là.Juste le miaulement du chat qui est apparu soudainement et qui est devenu mon confident. Le même qui sera parti quand je sortirai par la porte. J’aurais dûSigue leyendo «Babou et clack!»
Archivo del autor: Lamonalmón
Avis
Il faut vivre et vibrer avec la vie avec toi-même avec tes anges avec tes rêves
Valisa
Creo versos seguint la cadència del teu batec, tocant amb la punta dels dits sons que llisquen per la meva llengua com trossos de vida. Sóc cada cop més fràgil. El silenci ha enterrat els camins de la fugida i ja no sóc guia de la meva veu que busca el delit entre crits anàrquics.Sigue leyendo «Valisa»
MUDES
La lluna cau sota el ventre del matí i, mentre endevino els encenalls de feblesa balancejant-se als braços de l’atzar, accepto que jo només puc intuir les espores del vent germinant la nostàlgia de l’instant. (Imatge de Carles Miró)
BRAINISIA
BrainisiaVola’m allàBrainisiaNomés allàBrainisiaObre’m la portaBrainisiaNomés a miBrainisiaAtura el tempsBrainisiaDibuixa’m les empremtesBrainisiaQue mai més s’esborrinBrainisiaQue la rialla sigui inquietaBrainisiaQue la terra sigui fermaBrainisiaDiuen que les fades s’han extingitBrainisiaJo en cuido unaBrainisiaElla em cuida a miBrainisiaElla em guiaBrainisiaElla em volaBrainisiaAllàBrainisiaOn és pauBrainisiaOn vull estar
REVELACIONES
Allí le encontré.Allí donde habita el olvido y Esperanza ríe escondida.Allí donde se abandona el tiempo y el deseosusurra versos que anhelan ser entonados por primera vez.
Fils
Mar enllà tot s’enfonsava, queia per un precipici, mentre jo observava l’escena inalterable.
Definició
Màgia: instant en el qual el significatiu es torna prescindible i l’imperceptible, indispensable.
Quietud
Morir en mans de la teva ànima o fer un pas enrere i que et devori la incertesa. Imatge ©J.R. 22/11/2019
Les hores d’algú (o entre mons)
Tens l’obligació d’avançar perquè ja has aterrat i un nou matí comença aquí i ara. Perquè has deixat enrere la pluja i la foscor. Perquè la teva responsabilitat és viure. Perquè els teus ulls riuen i allò que et cau dels ulls ara mateix és pau.
Petjades
-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.
Nada II
Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.
Rareses
L’olor d’un somriure emmudit per la bellesa El tast d’un mot del cel que desperta La delicadesa d’un gest entre llampecs i espurnes El focSigue leyendo «Rareses»
Feblesa
La incoherència està perdent facultats.
Nada
Costuras caen por el eco de la indiferencia
Embruix
Paraigües oberts al cel de la indesició respiren l’aire dels mots àgils que ballen entre llençols i perfums.
Blanc
Embruix d’una nit d’alba
Descripció
Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera
Fred
La casa és gran Les parets son de gel El sofà crema El gelat s’ha desfet El vi s’ha assecat El llit… Les flors no han florit No ho faran Mai i el llit… La casa està recollida Neta Massa i el llit… La nevera és buida La nevera està buida La nevera es vaSigue leyendo «Fred»
Roca y Agua
Pequeña María, fluye y déjate llevar por la corriente. Confía y ella te arrastrará a algún lugar maravilloso. Has perdido tu nave, pero nada, nada y tocarás tierra firme. Acarícia la arena, observa a tu alrededor y pinta los árboles con el verde de tu mente. Levántate, inspira; tus pies se enredan en la tierra.Sigue leyendo «Roca y Agua»
NÚVOL DE LLUM
Imatges a l’ombra