La lluna cau sota el ventre del matí i, mentre endevino els encenalls de feblesa balancejant-se als braços de l’atzar, accepto que jo només puc intuir les espores del vent germinant la nostàlgia de l’instant. (Imatge de Carles Miró)
Archivo de categoría: Sin categoría
REVELACIONES
Allí le encontré.Allí donde habita el olvido y Esperanza ríe escondida.Allí donde se abandona el tiempo y el deseosusurra versos que anhelan ser entonados por primera vez.
Definició
Màgia: instant en el qual el significatiu es torna prescindible i l’imperceptible, indispensable.
Quietud
Morir en mans de la teva ànima o fer un pas enrere i que et devori la incertesa. Imatge ©J.R. 22/11/2019
Les hores d’algú (o entre mons)
Tens l’obligació d’avançar perquè ja has aterrat i un nou matí comença aquí i ara. Perquè has deixat enrere la pluja i la foscor. Perquè la teva responsabilitat és viure. Perquè els teus ulls riuen i allò que et cau dels ulls ara mateix és pau.
Petjades
-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.
Nada II
Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.
Rareses
L’olor d’un somriure emmudit per la bellesa El tast d’un mot del cel que desperta La delicadesa d’un gest entre llampecs i espurnes El focSigue leyendo «Rareses»
Feblesa
La incoherència està perdent facultats.
Nada
Costuras caen por el eco de la indiferencia
Blanc
Embruix d’una nit d’alba
Descripció
Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera
Fred
La casa és gran Les parets son de gel El sofà crema El gelat s’ha desfet El vi s’ha assecat El llit… Les flors no han florit No ho faran Mai i el llit… La casa està recollida Neta Massa i el llit… La nevera és buida La nevera està buida La nevera es vaSigue leyendo «Fred»
Roca y Agua
Pequeña María, fluye y déjate llevar por la corriente. Confía y ella te arrastrará a algún lugar maravilloso. Has perdido tu nave, pero nada, nada y tocarás tierra firme. Acarícia la arena, observa a tu alrededor y pinta los árboles con el verde de tu mente. Levántate, inspira; tus pies se enredan en la tierra.Sigue leyendo «Roca y Agua»
NÚVOL DE LLUM
Imatges a l’ombra
AUXILI
Vine. Agafa’t. No et deixaré caure. Confia-hi. Sóc la mà que t’empenyerà al buit i l’estrep que es farà visible quan necessitis recolzar-te. Sóc les ungles que t’esgarraparàn les entranyes i els dits que et curaràn l’ànima. Seré allò que vulguis que sigui. Ho seré tot. T’ho donaré tot. Vine.
FIBRES
Filaments insensats del nostre ego que manipulen la feblesa dels projectes antihumans que desitgem.
CAMINS
«Hi ha dos tipus d’ànimes, les que cerquen un camí per a acomplir el seu objectiu i les que segueixen un camí per a trobar-lo. Jo sóc d’aquestes últimes.»
EJE
Ramitas insignificantes, ramitas modestas. Ramitasvalientes que han aguantado temblorosas el peso de la última gota de rocío. Ramitasfrágiles que se precipitan al vacío y son abrazadas por el cojín de pétalos débiles abalanzados sobre el lecho del Cosmos. Tilo perezoso, tilo inquieto. Tilo sosegado, tilo travieso.
EL RETORN
– Qui ets? – Un monstre. – Què vols? – Fer-te por. – Per què? – Perquè és la meva feina, fer por. – Però jo ja vaig matar-te, de petita, al saló de casa dels meus pares. Vaig agafar un xurro de piscina i dels cops tan enèrgics que et vaig donar vas caureSigue leyendo «EL RETORN»
LA REBEL·LIÓ
Llavors la va veure. Allà era ella, la mirava a través del mirall. Mai m’has estimat, li va dir. I d’una envestida, va tornar dins seu.
lamonalmon.com 