Je voudrais m’enfuir, mais le miaulement du chat m’arrête. Je regarde autour de la maison et je continue sans voir aucun signe indiquant que je devrais rester là.Juste le miaulement du chat qui est apparu soudainement et qui est devenu mon confident. Le même qui sera parti quand je sortirai par la porte. J’aurais dûSigue leyendo «Babou et clack!»
Archivo de categoría: poesía, escriptura, rosa, història, vida
Avis
Il faut vivre et vibrer avec la vie avec toi-même avec tes anges avec tes rêves
Valisa
Creo versos seguint la cadència del teu batec, tocant amb la punta dels dits sons que llisquen per la meva llengua com trossos de vida. Sóc cada cop més fràgil. El silenci ha enterrat els camins de la fugida i ja no sóc guia de la meva veu que busca el delit entre crits anàrquics.Sigue leyendo «Valisa»
BRAINISIA
BrainisiaVola’m allàBrainisiaNomés allàBrainisiaObre’m la portaBrainisiaNomés a miBrainisiaAtura el tempsBrainisiaDibuixa’m les empremtesBrainisiaQue mai més s’esborrinBrainisiaQue la rialla sigui inquietaBrainisiaQue la terra sigui fermaBrainisiaDiuen que les fades s’han extingitBrainisiaJo en cuido unaBrainisiaElla em cuida a miBrainisiaElla em guiaBrainisiaElla em volaBrainisiaAllàBrainisiaOn és pauBrainisiaOn vull estar
Fils
Mar enllà tot s’enfonsava, queia per un precipici, mentre jo observava l’escena inalterable.
Definició
Màgia: instant en el qual el significatiu es torna prescindible i l’imperceptible, indispensable.
Petjades
-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.
Nada II
Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.
Rareses
L’olor d’un somriure emmudit per la bellesa El tast d’un mot del cel que desperta La delicadesa d’un gest entre llampecs i espurnes El focSigue leyendo «Rareses»
Feblesa
La incoherència està perdent facultats.
Nada
Costuras caen por el eco de la indiferencia
Embruix
Paraigües oberts al cel de la indesició respiren l’aire dels mots àgils que ballen entre llençols i perfums.
Blanc
Embruix d’una nit d’alba
Descripció
Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera
Roca y Agua
Pequeña María, fluye y déjate llevar por la corriente. Confía y ella te arrastrará a algún lugar maravilloso. Has perdido tu nave, pero nada, nada y tocarás tierra firme. Acarícia la arena, observa a tu alrededor y pinta los árboles con el verde de tu mente. Levántate, inspira; tus pies se enredan en la tierra.Sigue leyendo «Roca y Agua»
NÚVOL DE LLUM
Imatges a l’ombra
AUXILI
Vine. Agafa’t. No et deixaré caure. Confia-hi. Sóc la mà que t’empenyerà al buit i l’estrep que es farà visible quan necessitis recolzar-te. Sóc les ungles que t’esgarraparàn les entranyes i els dits que et curaràn l’ànima. Seré allò que vulguis que sigui. Ho seré tot. T’ho donaré tot. Vine.
FIBRES
Filaments insensats del nostre ego que manipulen la feblesa dels projectes antihumans que desitgem.
CAMINS
«Hi ha dos tipus d’ànimes, les que cerquen un camí per a acomplir el seu objectiu i les que segueixen un camí per a trobar-lo. Jo sóc d’aquestes últimes.»
EJE
Ramitas insignificantes, ramitas modestas. Ramitasvalientes que han aguantado temblorosas el peso de la última gota de rocío. Ramitasfrágiles que se precipitan al vacío y son abrazadas por el cojín de pétalos débiles abalanzados sobre el lecho del Cosmos. Tilo perezoso, tilo inquieto. Tilo sosegado, tilo travieso.
EL RETORN
– Qui ets? – Un monstre. – Què vols? – Fer-te por. – Per què? – Perquè és la meva feina, fer por. – Però jo ja vaig matar-te, de petita, al saló de casa dels meus pares. Vaig agafar un xurro de piscina i dels cops tan enèrgics que et vaig donar vas caureSigue leyendo «EL RETORN»
lamonalmon.com 