#historia

Valisa

Creo versos seguint la cadència del teu batec, tocant amb la punta dels dits sons que llisquen per la meva llengua com trossos de vida. Sóc cada cop més fràgil. El silenci ha enterrat els camins de la fugida i ja no sóc guia de la meva veu que busca el delit entre crits anàrquics.SigueSigue leyendo «Valisa»

Fils

Mar enllà tot s’enfonsava, queia per un precipici, mentre jo observava l’escena inalterable.

Definició

Màgia: instant en el qual el significatiu es torna prescindible i l’imperceptible, indispensable.

Petjades

-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.

Nada II

Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.

Feblesa

La incoherència està perdent facultats.

Nada

Costuras caen por el eco de la indiferencia

Embruix

Paraigües oberts al cel de la indesició respiren l’aire dels mots àgils que ballen entre llençols i perfums.

Blanc

Embruix d’una nit d’alba

Descripció

Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera

Roca y Agua

Pequeña María, fluye y déjate llevar por la corriente. Confía y ella te arrastrará a algún lugar maravilloso. Has perdido tu nave, pero nada, nada y tocarás tierra firme. Acarícia la arena, observa a tu alrededor y pinta los árboles con el verde de tu mente. Levántate, inspira; tus pies se enredan en la tierra.SigueSigue leyendo «Roca y Agua»

NÚVOL DE LLUM

Imatges a l’ombra

AUXILI

Vine. Agafa’t. No et deixaré caure. Confia-hi. Sóc la mà que t’empenyerà al buit i l’estrep que es farà visible quan necessitis recolzar-te. Sóc les ungles que t’esgarraparàn les entranyes i els dits que et curaràn l’ànima. Seré allò que vulguis que sigui. Ho seré tot. T’ho donaré tot. Vine.

FIBRES

Filaments insensats del nostre ego que manipulen la feblesa dels projectes antihumans que desitgem.

CAMINS

«Hi ha dos tipus d’ànimes, les que cerquen un camí per a acomplir el seu objectiu i les que segueixen un camí per a trobar-lo. Jo sóc d’aquestes últimes.»

EJE

Ramitas insignificantes, ramitas modestas. Ramitasvalientes que han aguantado temblorosas el peso de la última gota de rocío. Ramitasfrágiles que se precipitan al vacío y son abrazadas por el cojín de pétalos débiles abalanzados sobre el lecho del Cosmos. Tilo perezoso, tilo inquieto. Tilo sosegado, tilo travieso.

EL RETORN

– Qui ets? – Un monstre. – Què vols? – Fer-te por. – Per què? – Perquè és la meva feina, fer por. – Però jo ja vaig matar-te, de petita, al saló de casa dels meus pares. Vaig agafar un xurro de piscina i dels cops tan enèrgics que et vaig donar vas caureSigueSigue leyendo «EL RETORN»

LA REBEL·LIÓ

Llavors la va veure. Allà era ella, la mirava a través del mirall. Mai m’has estimat, li va dir. I d’una envestida, va tornar dins seu.

ÀNIMES

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, una parella d’ànimes que s’estimava molt. El seu amor era tan dolç i tan pur que per allà on passaven, deixaven un rastre de brillantor que mai acabava d’esvair-se del tot. Un bon dia, l’Ànima dels Objectius va demanar-li a l’Ànima Perduda quin era el seuSigueSigue leyendo «ÀNIMES»

RESURRECCIÓ

Cada matí segueixo la mateixa rutina. Em llevo després de deixar sonar les 5 alarmes que em recorden que comença un nou dia, em dutxo amb aigua freda seguint els consells de la meva àvia i em vesteixo a ritme de Gayatri Mantra mentre em maleeixo a mi mateixa per no haver estat capaç, unSigueSigue leyendo «RESURRECCIÓ»