Valisa

Creo versos seguint la cadència del teu batec, tocant amb la punta dels dits sons que llisquen per la meva llengua com trossos de vida.
Sóc cada cop més fràgil.
El silenci ha enterrat els camins de la fugida i ja no sóc guia de la meva veu que busca el delit entre crits anàrquics.
Em faig cada cop més petita.
Surto de mi i veig el meu cos caient per un precipici de normes abstractes abandonat al plaer de ser vençut per un exèrcit de promeses involuntàries i sé que mai més tornaré a ser jo.