Creo versos seguint la cadència del teu batec, tocant amb la punta dels dits sons que llisquen per la meva llengua com trossos de vida. Sóc cada cop més fràgil. El silenci ha enterrat els camins de la fugida i ja no sóc guia de la meva veu que busca el delit entre crits anàrquics.Sigue leyendo «Valisa»
Archivo de etiqueta: #montruo
Definició
Màgia: instant en el qual el significatiu es torna prescindible i l’imperceptible, indispensable.
Petjades
-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.
Nada II
Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.
Feblesa
La incoherència està perdent facultats.
Nada
Costuras caen por el eco de la indiferencia
Embruix
Paraigües oberts al cel de la indesició respiren l’aire dels mots àgils que ballen entre llençols i perfums.
Blanc
Embruix d’una nit d’alba
Descripció
Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera
EL RETORN
– Qui ets? – Un monstre. – Què vols? – Fer-te por. – Per què? – Perquè és la meva feina, fer por. – Però jo ja vaig matar-te, de petita, al saló de casa dels meus pares. Vaig agafar un xurro de piscina i dels cops tan enèrgics que et vaig donar vas caureSigue leyendo «EL RETORN»
LA REBEL·LIÓ
Llavors la va veure. Allà era ella, la mirava a través del mirall. Mai m’has estimat, li va dir. I d’una envestida, va tornar dins seu.
lamonalmon.com 