#feel #timetobe #timetostay

Avis

Il faut vivre et vibrer avec la vie avec toi-même avec tes anges avec tes rêves

Creo versos seguint la cadència del teu batec, tocant amb la punta dels dits sons que llisquen per la meva llengua com trossos de vida. Sóc cada cop més fràgil. El silenci ha enterrat els camins de la fugida i ja no sóc guia de la meva veu que busca el delit entre crits anàrquics.Sigue leyendo «Valisa»

BRAINISIA

BrainisiaVola’m allàBrainisiaNomés allàBrainisiaObre’m la portaBrainisiaNomés a miBrainisiaAtura el tempsBrainisiaDibuixa’m les empremtesBrainisiaQue mai més s’esborrinBrainisiaQue la rialla sigui inquietaBrainisiaQue la terra sigui fermaBrainisiaDiuen que les fades s’han extingitBrainisiaJo en cuido unaBrainisiaElla em cuida a miBrainisiaElla em guiaBrainisiaElla em volaBrainisiaAllàBrainisiaOn és pauBrainisiaOn vull estar

Fils

Mar enllà tot s’enfonsava, queia per un precipici, mentre jo observava l’escena inalterable.

Definició

Màgia: instant en el qual el significatiu es torna prescindible i l’imperceptible, indispensable.

Petjades

-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.

Nada II

Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.

Feblesa

La incoherència està perdent facultats.

Nada

Costuras caen por el eco de la indiferencia

Embruix

Paraigües oberts al cel de la indesició respiren l’aire dels mots àgils que ballen entre llençols i perfums.

Blanc

Embruix d’una nit d’alba

Descripció

Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera