Ella l’esperava inmòbil darrera la finestra amb els ulls clavats al cor de fang que des de feia dotze anys esperava quiet i silenciós que algú el pintés
Blanc
Publicado porLamonalmónPublicado en poesía, escriptura, rosa, història, vida, Sin categoríaEtiquetas:#anima, #aprender, #blog, #escriptura, #escritor, #feel #timetobe #timetostay, #feliz, #help, #historia, #life #love #memyselfandi #lovemytime #lovemymoment, #lifeisbettershared, #love #why #youandme #theend, #montruo, #poesia, #rebelión, #reloj, #resurgir, #rocayagua #vida #fuerza #sulis #gracias #universo, #tiempo, #vida

Publicado por Lamonalmón
Benvinguts al món de la Mon Ver más entradas
Jo el voldriar pintar, pero la por a tu em crema i no pude arrivar
Me gustaLe gusta a 1 persona
Esperaré fins que l’alè ofegat del teu nom apagui la flama de les meves ales
Me gustaLe gusta a 1 persona
ainsi soit il
Me gustaLe gusta a 1 persona
Reblogueó esto en Lidenbrock.
Me gustaLe gusta a 2 personas