#rebelión

Avis

Il faut vivre et vibrer avec la vie avec toi-même avec tes anges avec tes rêves

BrainisiaVola’m allàBrainisiaNomés allàBrainisiaObre’m la portaBrainisiaNomés a miBrainisiaAtura el tempsBrainisiaDibuixa’m les empremtesBrainisiaQue mai més s’esborrinBrainisiaQue la rialla sigui inquietaBrainisiaQue la terra sigui fermaBrainisiaDiuen que les fades s’han extingitBrainisiaJo en cuido unaBrainisiaElla em cuida a miBrainisiaElla em guiaBrainisiaElla em volaBrainisiaAllàBrainisiaOn és pauBrainisiaOn vull estar

Petjades

-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.

Nada II

Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.

Feblesa

La incoherència està perdent facultats.

Nada

Costuras caen por el eco de la indiferencia

Embruix

Paraigües oberts al cel de la indesició respiren l’aire dels mots àgils que ballen entre llençols i perfums.

Blanc

Embruix d’una nit d’alba

Descripció

Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera

LA REBEL·LIÓ

Llavors la va veure. Allà era ella, la mirava a través del mirall. Mai m’has estimat, li va dir. I d’una envestida, va tornar dins seu.

ÀNIMES

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, una parella d’ànimes que s’estimava molt. El seu amor era tan dolç i tan pur que per allà on passaven, deixaven un rastre de brillantor que mai acabava d’esvair-se del tot. Un bon dia, l’Ànima dels Objectius va demanar-li a l’Ànima Perduda quin era el seuSigue leyendo «ÀNIMES»