Màgia: instant en el qual el significatiu es torna prescindible i l’imperceptible, indispensable.
Archivo de etiqueta: #rocayagua #vida #fuerza #sulis #gracias #universo
Petjades
-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.
Nada II
Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.
Feblesa
La incoherència està perdent facultats.
Nada
Costuras caen por el eco de la indiferencia
Embruix
Paraigües oberts al cel de la indesició respiren l’aire dels mots àgils que ballen entre llençols i perfums.
Blanc
Embruix d’una nit d’alba
Descripció
Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera
Roca y Agua
Pequeña María, fluye y déjate llevar por la corriente. Confía y ella te arrastrará a algún lugar maravilloso. Has perdido tu nave, pero nada, nada y tocarás tierra firme. Acarícia la arena, observa a tu alrededor y pinta los árboles con el verde de tu mente. Levántate, inspira; tus pies se enredan en la tierra.Sigue leyendo «Roca y Agua»