Sin categoría

MUDES

La lluna cau sota el ventre del matí i, mentre endevino els encenalls de feblesa balancejant-se als braços de l’atzar, accepto que jo només puc intuir les espores del vent germinant la nostàlgia de l’instant. (Imatge de Carles Miró)

REVELACIONES

Allí le encontré.Allí donde habita el olvido y Esperanza ríe escondida.Allí donde se abandona el tiempo y el deseosusurra versos que anhelan ser entonados por primera vez.

Definició

Màgia: instant en el qual el significatiu es torna prescindible i l’imperceptible, indispensable.

Quietud

Morir en mans de la teva ànima o fer un pas enrere i que et devori la incertesa. Imatge ©J.R. 22/11/2019

Les hores d’algú (o entre mons)

Tens l’obligació d’avançar perquè ja has aterrat i un nou matí comença aquí i ara. Perquè has deixat enrere la pluja i la foscor. Perquè la teva responsabilitat és viure. Perquè els teus ulls riuen i allò que et cau dels ulls ara mateix és pau.

Petjades

-El Cel plora. Crec que et troba a faltar.

Nada II

Costuras caen por el eco de la indiferencia. Y la veo. Y la miro. Y la siento. Y me hechiza. Y la respiro. Y me quema. Y me gusta.

Rareses

L’olor d’un somriure emmudit per la bellesa El tast d’un mot del cel que desperta La delicadesa d’un gest entre llampecs i espurnes El focSigueSigue leyendo «Rareses»

Feblesa

La incoherència està perdent facultats.

Nada

Costuras caen por el eco de la indiferencia

Blanc

Embruix d’una nit d’alba

Descripció

Una cadira la terrassa Un vidre mal netejat Una barba pèl-roja Una porta que s’obre La teva mirada distreta Els teus llavis a la copa Els murmuris de fons El cambrer que no ve La teva mirada juganera El llum que s’apaga El vidre que s’entela L’amiga que m’espera

Fred

La casa és gran Les parets son de gel El sofà crema El gelat s’ha desfet El vi s’ha assecat El llit… Les flors no han florit No ho faran Mai i el llit… La casa està recollida Neta Massa i el llit… La nevera és buida La nevera està buida La nevera es vaSigueSigue leyendo «Fred»

Roca y Agua

Pequeña María, fluye y déjate llevar por la corriente. Confía y ella te arrastrará a algún lugar maravilloso. Has perdido tu nave, pero nada, nada y tocarás tierra firme. Acarícia la arena, observa a tu alrededor y pinta los árboles con el verde de tu mente. Levántate, inspira; tus pies se enredan en la tierra.SigueSigue leyendo «Roca y Agua»

NÚVOL DE LLUM

Imatges a l’ombra

AUXILI

Vine. Agafa’t. No et deixaré caure. Confia-hi. Sóc la mà que t’empenyerà al buit i l’estrep que es farà visible quan necessitis recolzar-te. Sóc les ungles que t’esgarraparàn les entranyes i els dits que et curaràn l’ànima. Seré allò que vulguis que sigui. Ho seré tot. T’ho donaré tot. Vine.

FIBRES

Filaments insensats del nostre ego que manipulen la feblesa dels projectes antihumans que desitgem.

CAMINS

«Hi ha dos tipus d’ànimes, les que cerquen un camí per a acomplir el seu objectiu i les que segueixen un camí per a trobar-lo. Jo sóc d’aquestes últimes.»

EJE

Ramitas insignificantes, ramitas modestas. Ramitasvalientes que han aguantado temblorosas el peso de la última gota de rocío. Ramitasfrágiles que se precipitan al vacío y son abrazadas por el cojín de pétalos débiles abalanzados sobre el lecho del Cosmos. Tilo perezoso, tilo inquieto. Tilo sosegado, tilo travieso.

EL RETORN

– Qui ets? – Un monstre. – Què vols? – Fer-te por. – Per què? – Perquè és la meva feina, fer por. – Però jo ja vaig matar-te, de petita, al saló de casa dels meus pares. Vaig agafar un xurro de piscina i dels cops tan enèrgics que et vaig donar vas caureSigueSigue leyendo «EL RETORN»